Agraïments

És molt difícil, ara, o gairebé impossible, poder agrair a tothom la feina que ha fet aquí, de veritat. Començaré per dir-vos el que penso: tot el que vivim, la nostra experiència, fa que siguem qui som. A partir d’aquí es compliquen les coses.

​

La redacció d’aquest últim apartat del web es complica perquè sóc literalment incapaç de recordar absolutament tot el que he viscut des del dia que vaig néixer. Però sí que sé de moltes coses que m’han fet arribar fins aquí i a qui vull donar les gràcies.

​

Per començar, als meus pares, per haver-me acompanyat durant aquest Treball i sempre.

Vull agrair també la feina que van fer i fan els professors de les escoles a les quals he anat. Primer, als del Col·legi Cor de Maria, perquè van crear la meva base. I ara, més tard, a tots els professors que han continuat aquesta feina a l’escola Sant Antòni de Pàdua, als Salesians, que han potenciat aquella base. A tots i totes vosaltres us estic molt agraït.

​

I ja que parlem d’escola, em vull treure una espina de sobre, ja que probablement als qui em dirigiré ara no llegiran aquest web. Gràcies a aquells qui, sobretot quan era més petit, us en vau riure de que m’agradés llegir i escriure, perquè mai em vau aturar, ans al contrari, cada cop que m’ho dèieu m’agradaven més les meves aficions.

​

Gràcies també als meus amics, els de veritat, i a la Xènia per haver-me recolzat en això des del primer dia.

​

També agrair als meus avantpassats que m’hagin donat tantes idees per escriure aquesta història, en especial a en Felicià Horta, que algun dia va obrir una impremta modesta.

​

Finalment, un reconeixement especial als esforços de la Sílvia, que m’ha guiat (tant com ha pogut) en aquest llarg camí de gairebé un any, i a tots els que li són propers que també han aportat idees i ajuda.

​

I encara que sembli mentida, he d’agrair també la feina de la Copisteria Castellà que van enquadernar excel·lentment i amb molta cura les edicions físiques del llibre.

​

​