Argument

Any 1890, Mataró. El propietari de la única impremta de la ciutat de Mataró mor en curioses circumstàncies i deixa en herència el seu negoci al seu millor amic, el senyor Francesc Terras. Aquest home és un fanàtic de la literatura famós a la ciutat per la seva gran biblioteca domèstica però també per no ser gaire sociable. En assabentar-se de l’herència que li ha deixat el seu millor amic no dubta en tornar a engegar el negoci rebatejat com a “Impremta Terras”. La seva dona, la Montserrat Terras, en saber-ho, s’adona que quan el seu marit obri la impremta descuidarà encara més la poca relació que té amb ella.

 

Ella se sent disgustada, desenganyada, perquè no s’imaginava tenir aquesta vida, tancada a casa i amb un marit que la desatén i que, per una mania infundada, no la deixa sortir al carrer si no és en la seva companyia. A més, des de fa uns anys, per culpa d’una caiguda al jardí, és estèril i no pot engendrar la filla que tant desitja. Durant les nits somia amb una altra vida perfecta amb un home que l’estimi i que l’escolti, però que sap que probablement no la viurà mai. I tot se li fa una muntanya i decideix sortir-se’n ella sola, prenent decisions, cosa que mai havia pogut fer. Així doncs, el primer que fa és vulnerar la norma més important de la casa: no entrar a la biblioteca del senyor Terras. És la única opció que troba per poder sentir-se millor, ja que no pot sortir al carrer per anar a comprar un llibre però tampoc pot agafar-ne cap de la biblioteca perquè no li és permès d’entrar-hi a ningú. I hi entra i agafa un llibre que li canviarà la vida: Madame Bovary, de Gustave Flaubert. Mentrestant, el seu marit comença a contactar amb gent que vulgui publicar un llibre a la seva impremta, i per això contacta amb el seu amic Terenci, al qual li encanta escriure. Però aquest refusa la oferta, ja que està massa ocupat com per començar un projecte de publicació d’un llibre. Llavors, en Francesc recorda que el Setmanari de la ciutat s’editava a la impremta d’en Joan i que, a partir de la seva mort, la producció d’aquest ha quedat estroncada. Així que decideix contactar amb el propietari del Setmanari, amb el qual aconsegueix arribar a un pacte per tornar a editar la revista. Però aquest mor aquella mateixa nit. Mentre tot això passa a la ciutat catalana, a Florència un arqueòleg anomenat Elgio rep una carta on un vell amic li demana un favor: que vagi a Mataró amb un llibre que li ha enviat i que conté tota la història de la ciutat, però inventada, i convenci el senyor Terras de publicar el llibre. A més, li promet que, si ho aconsegueix, tots dos hi guanyaran molts diners, així que, davant la necessitat econòmica que té, accepta i viatja a la ciutat. Mentrestant, la Montserrat s’acaba de llegir el llibre de Flaubert i veu que si la obert una finestra a la vida que desitjava, així que decideix dir-li a en Francesc el que pensa i li demana més llibertats, li demana que s’adapti als temps moderns. Però ell pren la decisió de no fer-li cas agafant-se a la seva mania, i li nega més llibertat per por que festegi amb un altre home. Amb aquesta situació tant complicada la Montserrat pren una altra decisió important. En un dels tants dies que el seu marit passa tancat a la seva biblioteca, s’escapa de casa i surt al carrer amb ganes de xerrar amb la gent i veure la ciutat. I es troba la seva amiga Emma, que viu el que a ella se li assembla més a una vida com la del seu somni: té un marit que li deixa fer el que vol, tenen fills, viatgen, ... I torna a casa encisada per la meravellosa vida de l’Emma, i a la porta de la seva residència hi troba l’Elgio, que acaba d’arribar d’Itàlia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Li recomana no fer negocis amb aquest home. L’Elgio, però, li menteix dient-li que només l’ha fet servir de guia per la ciutat. Un cop a casa, la Montserrat i en Francesc mantenen una conversa on ell li comunica que no està convençut de si publicar l’obra o no, perquè dubta que la història de la ciutat que s’hi exposa sigui la real. L’Elgio ho sent tot, així que porta la Montserrat a la seva habitació i es lliura a el que ella més desitjava: li promet la vida que ella somiava si convenç en Francesc perquè publiqui l’obra. Ella, decidida a canviar la seva vida, persuadeix el seu marit i finalment accepta produir el llibre a la seva impremta. Així que les impressions comencen, l’italià fa un cop d’ull als llibres i s’adona que només hi consta com a autor l’Arsen i que, per tant, ell no guanyarà cap quantitat de diners com li havia promès. Enfurismat, decideix anar a casa l’Arsen i recriminar-li el que ha fet, però abans que pugui dir res, l’Arsen li explica que tot el que ha fet només era per venjar-se del senyor Terras per haver-se aprofitat de la seva família quan ells eren adolescents i mor l’italià. I la millor venjança era fer que complís el somni de la seva vida publicant una mentida. Quan el senyor Terras s’adona del que passa va a casa d’ell i li demana explicacions. Així és com ell li explica tot i li demostra a en Francesc el poder que té i com ha fet anar a tothom com ell ha volgut, com un titellaire. En Francesc acaba traient-li la vida, cec de ràbia, i torna a casa seva. La seva dona, tipa de tot el que està passant, aprofita aquest moment convuls per agafar un carro i marxar de la ciutat. El senyor Terras, creient que aquesta és la millor solució a tot, decideix cremar la casa amb ell a dins, cremar el llibre farcit de mentides essent fidel als seus principis.