Tot això es remunta a l’abril del 2016, quan vam haver de presentar un full on proposàvem tres temes per desenvolupar al temut i important Treball de Recerca. Primer de tot vaig fer un parell de fotocòpies del paper perquè sabia que el primer que escriuria no seria el definitiu. I vaig encertar-ho. Aquest full original va anar a la brossa fet una bola, i el segon, omplert en pocs minuts ple de temes relacionats amb Tolkien o amb la meva família, també va acabar estripat. Una bona amiga em va donar la idea que presentaria finalment: adaptar una novel·la a guió cinematogràfic. Aquest tema s’esqueia perfectament amb el que jo, en principi, vull estudiar a la universitat, que és la carrera de Comunicació Audiovisual, així que el vaig trobar molt interessant.
I uns dies després, a les primeres reunions amb la tutora del treball, la Sílvia, li vaig anar comentant els requisits que jo creia que hauria de tenir la novel·la escollida per ser adaptada: hauria de ser en català, perquè així no hauria de traduir de cap altre idioma; l’hauria d’haver llegit amb anterioritat perquè quan fes l’adaptació ja sabria cap a on anava encaminada la història; i molts d’altres aspectes. Però hi havia un requisit essencial, el que era més important: l’obra no podia estar protegida per drets d’autor. Aquest aspecte va esdevenir clau, ja que el treball estava pensat perquè si, més endavant, volia gravar en vídeo el guió creat o pogués fer sense cap problema. Alhora això complicava les coses, perquè tots els llibres en que havia pensat abans quedaven automàticament descartats, i la caça del llibre òptim per a ser adaptat va quedar a l’aire mentre jo llegia el llibre sobre teoria cinematogràfica “Escribir Cine” d’Alexander Steele. I quan el vaig haver acabat se’m va presentar una proposta molt deliciósa: que jo mateix escrivís el llibre que seria adaptat a guió.
I això tenia dues cares. Per una banda, la Sílvia, sense saber-ho, m’havia proposat materialitzar un projecte que duia un any incubant i pel qual, jo, sense saber-ho tampoc, estava molt il·lusionat. L’altre cara era la que feia més por a tothom, i és que escriure un llibre requereix molt de temps, i més si després n’has de fer l’adaptació a guió de cinema.
Però vaig acceptar i, quan al cap d’uns dies li vaig ensenyar la proposta de sinopsis, que tenia pensada des de feia mesos, la va acceptar. I així va començar l’escriptura del llibre i, per tant, el Treball de Recerca.