SEMBRA DE LLAVORS
A l’hora d’escriure el llibre vaig donar molta importància al fet que tots els esdeveniments, decisions, i maneres de ser dels personatges tinguessin una raó de ser. I vaig creure oportú que no només jo sabés perquè els protagonistes decidien una cosa o una altra, sinó que volia que el lector conegués la raó per la qual ho feien, així que, sobretot durant els primers capítols del llibre vaig haver de fer el que he anomenat la “sembra de llavors”, és a dir, la introducció de temes que en el moment que apareixen no semblen tenir massa importància però a mesura que avança la trama sí que esdevenen rellevants. En literatura, això s’anomena implantació.
En el primer capítol, apart d’explicar-s’hi el desencadenant de la trama, s’hi presenta el personatge protagonista del llibre, és a dir, el senyor Francesc Terras i la importància que té per a ell la seva biblioteca. També apareix mencionat el fet que ningú més que ell pot entrar-hi. A més, apareix per primera ocasió en la novel·la la seva esposa, la Montserrat Terras, malgrat no té gaire rellevància en aquest primer capítol.
En el següent, en canvi, que està escrit des del punt de vista de la Montserrat, hi apareixen les llavors més importants de la subtrama de la senyora Terras. Per una banda veiem com és el senyor Terras qui mana sobre la seva vida, i queda palès en no deixar-la acompanyar-lo a l’enterrament, però el que és més important, mitjançant un pensament de la Montserrat s’explica al lector el recel que té en Francesc a l’hora de deixar-la sortir al carrer perquè tem que vagi amb d’altres homes i l’enganyi. També s’hi fan presents les ganes de llegir que té la Montserrat i, malauradament, la negativa del seu marit en no deixar-li satisfer aquesta necessitat. Després de resignar-se a quedar-se a casa i no anar a l’enterrament, la Montserrat gaudeix d’un somni que li canviarà la vida. Somia amb coses que per a ella són impossibles, com és, per exemple, tenir una filla. Tot el que passa en aquest capítol tindrà una important rellevància en les decisions que prendrà més endavant la senyora Terras.
En el següent capítol centrat en aquest personatge, la Montserrat, en recordar com ha arribat a viure a la residència dels Terras, recorda el fet que va marcar la joventut del senyor Terras: la mort de la seva mare. I, com es veu al final del llibre, aquest moment de la seva vida condiciona les males arts de l’Arsen. I al final d’aquest punt de vista, el senyor Terras treu un tema del qual no s’havia parlat fins ara: la infertilitat de la seva esposa. En Francesc, parlant amb la Montserrat, considera el llibre que vol publicar com el seu fill, i pretén fer veure les avantatges d’obrir la impremta parlant així d’un llibre. Això és perquè la Montserrat és estèril i, per tant, mai ha pogut engendrar, com a ella tant li hauria agradat, una filla.
Més endavant, en el primer capítol centrat en el personatge de l’Elgio, coneixem les dificultats econòmiques per les quals està passant, i aquestes faran que accepti la proposta de l’Arsen a ulls clucs, no perquè hagués estat un arqueòleg sense honor ni principis, sinó per necessitat. I és alhora el que, al final del llibre, el farà enrabiar fins anar a enfrontar-se amb l’Arsen.
La trama principal, la d’en Francesc Terras, avança, i la Montserrat Terras decideix prendre una decisió clau: entrar a la biblioteca d’en Francesc i agafar un llibre per llegir. I agafa el llibre Madame Bovary, de Flaubert. El llibre que troba la Montserrat no va ser escollit atzarosament, sinó que va ser triat a consciència, ja que en aquesta obra la Emma Bovary parla sobre la seva insatisfacció amorosa en el seu matrimoni i les determinis que pren per canviar els seus dies. I la lectura d’aquest llibre impregna l’actitud de la Montserrat davant el seu matrimoni i, per aquesta raó, demana a en Francesc més llibertats, li intenta fer obrir els ulls i reclamar els seus drets com a persona. Però ell no canvia la seva actitud i,altre cop per la seva mania, no cedeix als seus desitjos.
En el capítol titulat “La segona diligència” un home informa el senyor Terras que l’Eudald Gualva, el propietari del Setmanari de Mataró, és mort. Però no per mort natural, sinó que ha estat assassinat. És en aquest moment quan es comença a sentir una presència que lluita contra la voluntat del senyor Terras amagada en les ombres.
Totes aquestes implantacions aniran evolucionant a cada un dels capítols que segueixen i, finalment, les subtrames de la Montserrat i l’Elgio es troben. La insatisfacció d’ella en l’àmbit amorós i la necessitat de l’italià de convèncer el senyor Terras perquè li publiqui el llibre l’obliguen a seduir-la mitjançant promeses que molt probablement no es compliran. I ella, per la situació que viu i tots aquells sentiments que porta dins, es veu forçada a acceptar i, malgrat sí que estima en Francesc, l’enganya.
I al final de llibre s’evidencia el poder que se sospitava que l’Arsen tenia i es desvela el pla que tenia. Es torna a explicar la mort de la mare d’en Francesc perquè és la raó de ser de tot el que ha pensat l’Arsen, i al lector ja li és familiar perquè la Montserrat ja havia fet menció d’aquesta “llavor”. En desfer-se tot l’entrellat, el senyor Terras decideix morir pel seus principis i acabar amb tota la mentida que ha publicat sense voler-ho.