Pel que fa a l’escriptura del guió cinematogràfic, abans de començar a escriure’l vaig haver de llegir el llibre “Escribir cine” d’Alexander Steele.

​

Allà hi són recollides les bases de l’escriptura del guió de cine, a partir de les quals he escrit l’adaptació de la novel·la “El Titellaire”. Hi ha un assumpte que vull destacar, i és que he escrit el guió tenint en compte aquests preceptes, sent fidel al guió clàssic, ja que no volia fer un guió trencador perquè penso que per canviar quelcom i innovar, primer se n’ha de conèixer l’origen, com ha estat sempre, i només quan ets expert d’allò que treballes pots canviar-ho.

​

LES IDEES

El primer aspecte que tracta el llibre és la font de les idees, és a dir, d’on surt la trama que explicarà el guió. En aquest cas, com ja he dit, és l’adaptació d’una novel·la i, per tant, es busca una certa fidelitat a l’obra original tot ajustant-se a les característiques pròpies del guió cinematogràfic.

​

LA TRAMA

La trama és la seqüència d’esdeveniments que componen una història. Aquests no s’expliquen perquè sí: la seva elecció no és gratuïta, ni tan sols en les pel·lícules més realistes.

La funció de la trama és reordenar la vida real per accentuar les parts dramàtiques tot suprimint-ne les parts tedioses i, per tant, mostrar només en pantalla allò que és rellevant  per la narració de la història.

​

LA QÜESTIÓ DRAMÀTICA CENTRAL

Segons Steele, “les bones pel·lícules estan dominades per una sola força impulsora de la que depenen tots els demés elements, i que té la fúria d’un huracà, la precisió d’un puma i la potencia d’un Lamborghini”. Aquesta força és la Qüestió Dramàtica Central i està formada per tres components: el protagonista, l’objectiu i el conflicte.

• El protagonista: la majoria d’històries giren al voltant d’un únic personatge, el protagonista, els actes, desitjos i problemes del qual són el motor de la trama, i la història narrada és la seva història.

• L’objectiu: totes les accions del personatge protagonista han de respondre a un gran objectiu, que impulsi al protagonista al llarg de la pel·lícula. Una vegada s’aconsegueix l’objectiu principal, la pel·lícula s’acaba. En el cas del guió d’El Titellaire, l’objectiu principal de Francesc Terras, el protagonista, és publicar una obra literària, i quan ho aconsegueix, acaba la pel·lícula.

• El conflicte: són els obstacles, les forces que s’interposen entre el seu objectiu i ell, el que aporta dramatisme a l’obra i que sol està en mans de l’antagonista.

​

ESTRUCTURA EN TRES ACTES

Els guions classics es regeixen per la regla de les tres parts: començament (acte I), meitat (acte II) i final (acte III). En el primer acte es presenta el conflicte dramàtic, en el segon s’intensifica i en el tercer es resol, arribant així al clímax. En el guió que he confeccionat el primer acte s’acabaria just després de que el notari comuniqui a en Francesc que ha heretat la impremta i el segon després que la Montserrat el convenci de publicar l’obra de l’Elgio.

​

ELS ESDEVENIMENTS DECISIUS

Un esdeveniment fa canviar les circumstancies i el desenllaç de qualsevol d’aquests, per petit que sigui, provoca un canvi, crea una situació nova. N’hi ha de dos tipus: els negatius i els positius.  A més, d’aquests, alguns es cataloguem com a radicals, ja que són els que més impulsen la trama i permeten  la transició d’un acte al següent.

​

ELS PERSONATGES

El protagonista: un personatge inoblidable que aporta interès i emoció a la pel·lícula. És un personatge actiu gairebé per definició que en lloc d’acceptar la situació i deixar que els demés portin la veu cantant, actua de manera decidida.

El personatge més pròxim al protagonista: a la majoria de pel·lícules hi ha un personatge amb el qual el protagonista té una relació estreta i s’hi relaciona més que amb ningú altre. Orienta el protagonista i li serveix d’influència.

En aquest cas, al guió d’El Titellaire aquesta figura no existeix ja que Francesc Terras és un home solitari i introspectiu.

L’antagonista: representa l’obstacle principal pel protagonista a l’hora d’aconseguir el seu objectiu. Sempre influeix decisivament en els esdeveniments. En el cas de l’adaptació d’El Titellaire, l’antagonista suposa, en la primera part, un gran entrebanc pel senyor Terras, ja que acaba amb la vida de l’Eudald Gualva.

​

DESITJOS

Això és molt important. Tots els personatges es mouen per desitjos. En aquest cas, Francesc Terras desitja, per sobre de qualsevol altre cosa, publicar un llibre a la seva impremta. Per altra banda, la Montserrat vol millorar la seva vida.

 

NOMÉS IMATGES I SONS

Al guió només es pot parlar d’allò que se sent i es veu. Sens dubte, els pensaments, sentiments, i reaccions dels personatges es poden mostrar mitjançant expressions facials  o moviments.

 

ESCRIURE EN VERTICAL

Els guions han de ser ràpids, cada pàgina s’ha de poder representar en un minut, més o menys. Cal, per tant, evitar les frases llargues i subordinades. No hi ha presencia de grans blocs de texts.

​

PARÈNTESI EXPLICATIU

Se sol utilitzar per explicar la manera amb la qual un personatge diu una frase o donar indicacions a l’actor o actriu que el representarà.

 

COMBINAR ELEMENTS VISUALS I DIÀLEG

Aquesta és la clau del cinema, saber connectar imatge i so (tant banda sonora com diàleg) per explicar en un instant el que en el llibre s’explica en un paràgraf llarg.

​

DIR MOLT AMB MOLT POC

Per aconseguir un diàleg eficaç cal aconseguir reduir-lo a allò essencial. Totes les frases han d’expressar emoció, revelar algun fet important per la trama. Però alhora s’ha d’escriure tan poc guió com es pugui per donar lloc a la narració visual.

​

LA IL·LUSIÓ DE REALITAT

En el guió s’ha d’aconseguir crear la il·lusió de realitat, és a dir, s’han de crear diàlegs naturals, com si estigués passant de veritat. Aquest és un punt bastant diferent respecte la narració literària, ja que en aquesta els personatges poden mantenir intervencions durant una bona estona sense que sembli antinatural, mentre que en cinema no.

​

LES ACCIONS FÍSIQUES

Tot diàleg va acompanyat d’unes accions físiques que ajuden a expressar en imatge allò que no s’expressa en paraules.

​

SUBTRAMES

DEFINICIÓ DE SUBTRAMA

És una història lleument separada de la història principal (la lluita del protagonista per aconseguir el seu objectiu). Si aquesta és la última autopista, les subtrames son les carreteres secundàries. Normalment es creuen amb l’argument central en algun punt, però no ha de ser per força així.

Si pots eliminar aquesta trama, o almenys la major part d’aquesta, i que la trama principal quedi intacta, aleshores es tracta d’una subtrama. Quan la història és suprimida i la trama principal resulta molt menys atractiva és una bona subtrama.  La seva funció és potenciar la trama principal. Ho fa mitjançant els següents procediments:

• Personatges: oferint un retrat més detallat del protagonista o d’un personatge secundari.

• Argument: enllaçant amb la trama principal o influint en ella.

• Tema: posant en relleu l’assumpte principal de la pel·lícula.

Solen haver-hi entre una i tres subtrames per pel·lícula.

​

​

Podeu consultar més informació sobre vocabulari específic del guió cinematogràfic en aquesta pàgina (fent click).

​

​

​

Fonts: 

• Steele, Alexander. (Ed.).(2014) ESCRIBIR CINE. GUIA PRÁCTICA PARA GUIONISTAS DE LA FAMOSA ESCUELA DE ESCRITORES DE NUEVA YORK. Alba Editorial.

• McKee, Robert. (2012). EL GUIÓ STORY. Alba Minus.

​

​